Potser volíeu: ultra-, ultrà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈuɫ.tɾə/, occidental /ˈuɫ.tɾa/
  • Etimologia: Del llatí ultra ‎(«de l'altra banda»), segle XII.

Preposició

modifica

ultra

  1. en addició a, sobre

Adverbi

modifica

ultra

  1. més enllà

ultra m. f. ‎(plural ultres)

  1. Grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

Adjectiu

modifica

ultra inv. ‎(plural ultres)

  1. Dit d'un grup de persones o d'una ideologia que manté actituds d'extrema dreta o integrisme radicals.

ultra

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ultrar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ultrar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ul·tra (2)

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈʊɫ.traː/, /ˈʊɫ.tra/

Adjectiu

modifica

ultrā

  1. ablatiu femení singular de ulter

ultra

  1. nominatiu femení singular de ulter
  2. nominatiu neutre plural de ulter
  3. vocatiu femení singular de ulter
  4. vocatiu neutre plural de ulter
  5. acusatiu neutre plural de ulter