usus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.sʊs/
• Etimologia: De ūtor.

Nom

ūsus m. ‎(genitiu ūsūs)

1. ús, utilització
2. pràctica

   Usus magister est optimus.—(«L'experiència que dóna la pràctica és el millor mestre.»)

3. usatge, costum

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ūsus	ūsūs
Vocatiu	ūsus	ūsūs
Acusatiu	ūsum	ūsūs
Genitiu	ūsūs	ūsuum
Datiu	ūsuī	ūsibus
Ablatiu	ūsū	ūsibus

Adjectiu

ūsus m., ūsa f., ūsum n.

1. usat, emprat

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ūsus	ūsa	ūsum		ūsī	ūsae	ūsa
Vocatiu	ūse	ūsa	ūsum		ūsī	ūsae	ūsa
Acusatiu	ūsum	ūsam	ūsum		ūsōs	ūsās	ūsa
Genitiu	ūsī	ūsae	ūsī		ūsōrum	ūsārum	ūsōrum
Datiu	ūsō	ūsae	ūsō		ūsīs
Ablatiu	ūsō	ūsā	ūsō		ūsīs

Derivats

• ūsuālis