véns

Potser volíeu: vens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbens/, /ˈvens/
• Rimes: -ens
• Homòfons: béns, vens ‎(occidental), vents

Verb

véns

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de venir.

Variants

• vens (verb vendre, ortografia del 2016)

  L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.