vaivé

Català

Oriental:	central /ˌbajˈβe/, balear /ˌvajˈve/
Occidental:	nord-occidental /ˌbajˈβe/
	valencià /ˌvajˈve/, /ˌbajˈβe/

Rimes: -e
Etimologia: Del castellà vaivén ‎(«cop fort amb empenta»), del portuguès vaivém ‎(«ariet»), de vai ‎(«vés») i vem ‎(«vina»), segle XVI. Percebut com a aglutinació de va, i ‎(«conjunció») i ve és una construcció anòmala de dues formes en present d’indicatiu.^[1]

vaivé m. ‎(plural vaivens)