veïva

Català

Verb

veïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de veure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de veure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ï·va (3)
• Anagrames: avive, vaivé