vanagloriege

Català

Verb

vanagloriege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanagloriejar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vanagloriejar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vanagloriejar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vanagloriejar-se.