vanagloriejares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nə.ɣɫu.ɾi.əˈʒa.ɾəs/
	balear /və.nə.ɣɫo.ɾi.əˈd͡ʒa.ɾəs/, /və.nə.ɣɫu.ɾi.əˈʒa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ba.na.ɣɫo.ɾi.eˈʒa.ɾes/
	valencià /va.na.ɣɫo.ɾi.eˈd͡ʒa.ɾes/, /ba.na.ɣɫo.ɾi.eˈd͡ʒa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vanagloriejares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vanagloriejar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanagloriejar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·glo·ri·e·ja·res (7)
• Anagrama: vanagloriejar-se