vanagloriessi

Català

Verb

vanagloriessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanagloriar-se.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanagloriar-se.