vanara

Potser volíeu: vanarà

Català

Verb

vanara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·ra (3)
• Anagrames: arnava, avanar