vedara

Potser volíeu: vedarà

Català

Verb

vedara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vedar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vedar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·da·ra (3)
• Anagrames: advera, adverà, verada