venés

Potser volíeu: venes

Català

Verb

venés

1. (col·loquial central) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vendre
2. (col·loquial central) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vendre
3. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vendre
4. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vendre

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·nés (2)
• Anagrames: nevés, vesen