Potser volíeu: vendá, vénda


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (vendre)
Oriental: central /ˈbɛn.də/, balear /ˈvən.də/, /ˈvɛn.də/
Occidental: nord-occidental /ˈben.da/, valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/
  • Pronúncia(i): (vénda)
Oriental: central /ˈben.də/, balear /ˈven.də/
Occidental: nord-occidental /ˈben.da/, valencià /ˈven.da/, /ˈben.da/

NomModifica

venda f. ‎(plural vendes)

  1. Acció i resultat de vendre, traspàs d'una propietat a un altra persona a canvi de diners.

TraduccionsModifica

Falsos amicsModifica

  • Castellà: venda ‎(«bena»)

NomModifica

venda f. ‎(plural vendes)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de vénda

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈben.da/, meridional \ˈbeŋ.da\
Americà: alt /ˈben.da/, baix \ˈbeŋ.da\, austral /ˈben.da/
  • Rimes: -enda
  • Etimologia: Del germànic *bĭnda.

NomModifica

venda f. ‎(plural vendas)

  1. bena

VerbModifica

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vendar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb vendar

VariantsModifica

VerbModifica

venda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb vender
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb vender

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venda