venum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈweː.nʊm/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *wes- («vescanviar, vendre, comprar»).

Nom

*vēnus m. ‎(genitiu *vēnī)

1. en venda

   pecus vēnum agere

   portar el bestiar a vendre

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	-
Vocatiu	-	-
Acusatiu	vēnum	-
Genitiu	-	-
Datiu	vēnō, vēnuī	-
Ablatiu	-	-

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanishes Etymologisches Wörtenbuch, 1959, p.1173