veremares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾəˈma.ɾəs/, balear /və.ɾəˈma.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾeˈma.ɾes/
	valencià /ve.ɾeˈma.ɾes/, /be.ɾeˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

veremares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de veremar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb veremar.

Miscel·lània

• Anagrames: esverarem, esveràrem