verolàreu

Potser volíeu: verolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾuˈɫa.ɾəw/
	balear /və.ɾoˈɫa.ɾəw/, /və.ɾuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾoˈɫa.ɾew/
	valencià /ve.ɾoˈɫa.ɾew/, /be.ɾoˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

verolàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de verolar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb verolar.