verole

Català

Verb

verole

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de verolar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb verolar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb verolar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb verolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ro·le (3)
• Anagrama: revelo