vetà

Potser volíeu: veta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈta/, balear /vəˈta/
Occidental:	nord-occidental /beˈta/
	valencià /veˈta/, /beˈta/

• Rimes: -a
• Homòfons: batà, vetar

Verb

vetà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de vetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·tà (2)
• Anagrames: avet, teva

Català antic

Verb

vetà

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de vetar