veta

Potser volíeu: vetà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɛ.tə/, balear /ˈvə.tə/, /ˈvɛ.tə/

Occidental: nord-occidental /ˈbe.ta/, valencià /ˈve.ta/, /ˈbe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Homòfon: beta
• Etimologia: Del llatí vitta, segle XIV.

Nom

veta f. ‎(plural vetes)

1. Tros de roba estret i allargat emprat per rivetejar.
2. Dibuix que fan els anells d'un tronc en la fusta tallada.
3. Línia o franja on es troba un mineral dins d'una excavació minera.
4. (peixos) Peix de la família dels cepòlids de cos molt allargat, fins a 50 centímetres, amb el dors de color rosat (Cepola macrophthalma).
5. (tennis, bàdminton) banda

Compostos i expressions

• vetesifils Mot compost que significa comerç de merceria o empleat de comerç de merceria.
• seguir la veta (a algú). Frase Feta que significa donar conversa a algú i no contrariar-lo.[https://rodamots.cat/seguir-la-veta-a-algu/ Seguir la veta al rodamots).

Sinònims

• (tèxtil): cinta
• (Cepola macrophthalma): anguileta, anguileta de mar, cinta, cordonera, donzella, flàmula, fleuma, floc, fuet, lligacama, llista, metge, pixota, pixota vermella, xurriac, xurriaca
  • (arcaismes, localismes) beta, codornera, doncella, flàmola, flàmora, floch, làtigo, suriaca, suriaco, surriaca

Hiperònims

• peixos > cepòlids

Traduccions

Tros de roba

• Anglès: ribbon ^(en)
• Castellà: cinta ^(es)

• Francès: rubban ^(fr), ruban ^(fr) m.
• Italià: striscia ^(it)

Anells en la fusta

• Anglès: grain ^(en)
• Castellà: veta ^(es)

• Francès: veine ^(fr)
• Italià: venatura ^(it)

Cepola macrophthalma

• Anglès: red bandfish ^(en)
• Castellà: cepola ^(es), cinta ^(es), cinta colorada ^(es), doncella ^(es), látigo ^(es)

• Francès: cépole commune ^(fr)

Verb

veta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vetar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vetar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ta (2)
• Anagrames: avet, teva

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Termcat, Optimot

Català antic

Verb

veta

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de vetar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de vetar