via fora

Català

(històric) Senyal d’alarma perquè la gent surti al carrer a defensar-se d’una amenaça.
«Al mas sols hi havia la Tereseta, que els rebé amb una cara ferrenya. Àdhuc els amenaçà en cridar via fora, lladres!, si passaven la porta, car, segons deia, no tenia pas el disgust de conèixe'ls.» (Prudenci Bertrana, L’hereu, 1931)

«Moltes dones eren penjades acusades de bruixeria i altres, veient que el blat escassejava, cridaven davant de les cases dels consellers el crit de "¡Via fora fam!".» (Montserrat Roig, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1995)