Potser volíeu: ALARMA, alarmà, alarmă


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈɫar.mə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
  • Etimologia: De la locució a l'arma ‎(«crit de guerra»), segle XVI, calc de l’italià all'arme.

NomModifica

a·lar·ma f. ‎(plural alarmes)

  1. Sistema de protecció d'edificis, instal·lacions, maquinària o persones, que es dispara quan es produeix el tipus de problema per al qual s'ha dissenyat.
  2. Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.
  3. Tipus d'avís que hom realitza quan es dóna una condició preestablerta perquè els companys estiguin previnguts.
    Dóna l'alarma que ve l'encarregat!

TraduccionsModifica

VerbModifica

a·lar·ma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alarmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alarmar

Vegeu tambéModifica


Basc
Modifica

NomModifica

alarma inan.

  1. alarma


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /aˈlaɾ.ma/
  • Etimologia: De l'italià allarme.

NomModifica

a·lar·ma f. ‎(plural alarmas)

  1. alarma


Gallec
Modifica

NomModifica

alarma f. ‎(plural alarmas)

  1. alarma


Romanès
Modifica

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

NomModifica

alarma f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de alarmă