alarma

Potser volíeu: ALARMA, alarmà, alarmă

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫar.mə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
Rimes: -aɾma
Etimologia: De la locució a l'arma ‎(«crit de guerra»), segle XVI, calc de l’italià all'arme.

alarma f. ‎(plural alarmes)

Sistema de protecció d'edificis, instal·lacions, maquinària o persones, que es dispara quan es produeix el tipus de problema per al qual s'ha dissenyat.
Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.
Tipus d'avís que hom realitza quan es dóna una condició preestablerta perquè els companys estiguin previnguts.
Dóna l'alarma que ve l'encarregat!

Missatge d'avís quan es detecta un perill

alarma

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alarmar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alarmar.

alarma inan.

Nom comú inanimat -a orgànica

Cas	Indefinit	Singular	Plural
Absolutiu	alarma	alarma	alarmak
Ergatiu	alarmak	alarmak	alarmek
Datiu	alarmari	alarmari	alarmei
Genitiu	alarmaren	alarmaren	alarmen
Comitatiu	alarmarekin	alarmarekin	alarmekin
Benefactiu	alarmarentzat	alarmarentzat	alarmentzat
Instrumental	alarmaz	alarmaz	alarmez
Partitiu	alarmarik	-	-
Prolatiu	alarmatzat	-	-
Causal	alarmarengatik	alarmarengatik	alarmengatik
Locatius
Inessiu	alarmatan	alarman	alarmetan
Ablatiu	alarmatatik	alarmatik	alarmetatik
Al·latiu	alarmatara	alarmara	alarmetara
Terminatiu	alarmataraino	alarmaraino	alarmetaraino
Al·l. direcional	alarmatarantz	alarmarantz	alarmetarantz
Gen. locatiu	alarmatako	alarmako	alarmetako

alarma f. ‎(plural alarmas)

alarma f. ‎(plural alarmas)

alarma