Català

modifica

alarmo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alarmar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alarmar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alarmar

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica

alarmo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alarmar

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /aˈlar.mo/
  • Àudio: França

alarmo ‎(acusatiu alarmon, plural alarmoj, plural acusatiu alarmojn)

  1. alarma
  2. alerta

Romanès

modifica

alarmo

  1. vocatiu singular de alarmă