Potser volíeu: amenaçà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
  • Rimes: -asa
  • Etimologia: Del llatí vulgar mĭnacia, derivat de mĭna ‎(«amenaça»), segle XIII.

NomModifica

amenaça f. ‎(plural amenaces)

  1. Acció d'amenaçar.
  2. Paraula, gest, etc. amb què s'amenaça.
  3. Perill potencial, cosa que cal témer.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

amenaça

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·me·na·ça (4)

Vegeu tambéModifica