minaccia

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /miˈnat.t͡ʃa/
• Etimologia: Del llatí vulgar minacia, del llatí clàssic mināx.

Nom

minaccia f. ‎(plural minacce)

1. amenaça

   Le minacce di quel terrorista avevano un obiettivo irrealizzabile.

   Les amenaces d'aquell terrorista tenien un objectiu irrealitzable.

Sinònims

• avvertimento, intimidazione; avvisaglia; sfida, provocazione

Verb

minaccia

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de minacciare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de minacciare

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nàc·cia (3)

Vegeu també

• Diccionari Treccani