Potser volíeu: viatiqué

Català

modifica

viatique

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de viaticar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viaticar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viaticar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viaticar.