vibràfon

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈβɾa.fun/
	balear /viˈbɾa.fon/, /viˈbɾa.fun/
Occidental:	nord-occidental /biˈβɾa.fon/
	valencià /viˈbɾa.fon/, /biˈβɾa.fon/

• Etimologia: De vibrar i el sufix -fon, calc de l'anglès vibraphone, segle XX, amb l'accent dislocat (vibrafon).

Nom

vibràfon m. ‎(plural vibràfons)

1. (música) Instrument idiòfon de percussió de làmines d'acer, anàleg al xilòfon, que hom percudeix amb petits martells i produeix un so oscil·lant per mitjà de ressonadors especials.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vibraphon ^(de) n.
• Anglès: vibraphone ^(en)
• Castellà: vibráfono ^(es) m.
• Francès: vibraphone ^(fr) m.
• Gallec: vibráfono ^(gl) m.
• Italià: vibrafono ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·brà·fon (3)
• Heterograma de 8 lletres (abfinorv)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DNV
• vibràfon. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.