Potser volíeu: fon

Català

modifica
  • Pronúncia(i): (àton) /fun/, /fon/
  • Etimologia: Forma sufixada del grec antic φωνος ‎(phōnos).

-fon

  1. so, veu, parla
    Ex.: magnetòfon, anglòfon

Relacionats

modifica
  • Sol produir mots cultes complexos, formats per prefix més sufix. En aquests casos la tendència és la preaccentuació en la síl·laba anterior al sufix.[1] Tanmateix, alguns autors opinen que hauria de ser un sufix tònic.[2] Existeixen alguns doblets amb accentuació aguda quan s’han transmès a través del francès.

Derivats

modifica

Referències

modifica