vilté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫˈte/, balear /viɫˈte/
Occidental:	nord-occidental /biɫˈte/
	valencià /viɫˈte/, /biɫˈte/

• Rimes: -e

Verb

vilté

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viltenir.
2. (balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viltenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·té (2)
• Anagrames: levit, vetli, vetlí