viltengui
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viltenir.
- (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viltenir.
- (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viltenir.
- Síl·labes: vil·ten·gui (3)
- Anagrama: viltingué