viltingué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫ.tiŋˈɡe/, balear /viɫ.tiŋˈɡe/
Occidental:	nord-occidental /biɫ.tiŋˈɡe/
	valencià /viɫ.tiŋˈɡe/, /biɫ.tiŋˈɡe/

• Rimes: -e

Verb

viltingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de viltenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·tin·gué (3)
• Anagrames: viltengui, viltenguí