viltinguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫ.tiŋˈɡe.ɾəw/, balear /viɫ.tiŋˈɡe.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /biɫ.tiŋˈɡe.ɾew/
	valencià /viɫ.tiŋˈɡe.ɾew/, /biɫ.tiŋˈɡe.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

viltinguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de viltenir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb viltenir.