Potser volíeu: viltingues

Català

modifica
Oriental:  central /biɫ.tiŋˈɡes/, balear /viɫ.tiŋˈɡes/
Occidental:  nord-occidental /biɫ.tiŋˈɡes/
valencià /viɫ.tiŋˈɡes/, /biɫ.tiŋˈɡes/

viltingués

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb viltenir.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb viltenir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vil·tin·gués (3)
  • Anagrama: viltenguis