vinclàreu

Potser volíeu: vinclareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biŋˈkɫa.ɾəw/, balear /viŋˈkɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /biŋˈkɫa.ɾew/
	valencià /viŋˈkɫa.ɾew/, /biŋˈkɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

vinclàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vinclar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vinclar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·clà·reu (3)
• Heterograma de 9 lletres (aceilnruv)
• Anagrama: vincularé