vindex m. ‎(genitiu vindicis)

  1. demandant, reclamant
    «vindex ab eo, quod vindicat, quominus is, qui prensus est, ab aliquo teneatur» ([1])
    El demandant reclama no se retingut per allò que se li acusa.
  2. garant, representant, defensor, protector
    «audita vox una vindex libertatis» ([2])
    Sentida aquesta veu, que és el garant de la llibertat.
  3. venjador
    «Furiae deae… vindices facinorum et scelerum» ([3])
    Les Fúries...venjadores dels crims i delictes.

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vindex vindicēs
Vocatiu vindex vindicēs
Acusatiu vindicem vindicēs
Genitiu vindicis vindicum
Datiu vindicī vindicibus
Ablatiu vindice vindicibus


Vegeu també

modifica
  1. Sext Pompeu Fest De significatu verborum
  2. Titus Livi, Ab urbe condita III, 56, 6
  3. Ciceró, De Natura deorum III.18,46