Català

modifica

vindicavi

  1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vindicar.
  • Pronúncia(i): /wɪn.dɪˈkaː.wiː/

vindicāvī

  1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de vindicō