Potser volíeu: vindiqué


Català
modifica

Verb modifica

vindique

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vindicar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vindicar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vindicar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vindicar