vionàreu

Potser volíeu: vionareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.uˈna.ɾəw/
	balear /vi.oˈna.ɾəw/, /vi.uˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bi.oˈna.ɾew/
	valencià /vi.oˈna.ɾew/, /bi.oˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

vionàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vionar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vionar.

Miscel·lània

• Anagrama: orinàveu