virolàreu

Potser volíeu: virolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.ɾuˈɫa.ɾəw/
	balear /vi.ɾoˈɫa.ɾəw/, /vi.ɾuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bi.ɾoˈɫa.ɾew/
	valencià /vi.ɾoˈɫa.ɾew/, /bi.ɾoˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

virolàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de virolar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb virolar.

Miscel·lània

• Anagrama: orlaríveu