virolla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɾɔ.ʎə/, balear /viˈɾɔ.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /biˈɾɔ.ʎa/
	valencià /viˈɾɔ.ʎa/, /biˈɾɔ.ʎɔ/

• Rimes: -ɔʎa
• Etimologia: Del llatí *virolia, metàtesi de viriola ‎(«braçalet»), diminutiu de viria, segle XIV.

Nom

virolla f. ‎(plural virolles)

1. Peça de metall que envolta la part del paraigua o del bastó que toca a terra.

   «La virolla de ferro està gastada i, per tant, és evident que ha caminat molt amb el bastó.» ()

2. (billar) Peça de suport de la sola d'un tac, que la fixa a l'extrem per on es colpeja la bola.

Traduccions

Peça en l’extrem d’un paraigua, bastó

• Anglès: ferrule ^(en)
• Castellà: contera ^(es) f., regatón ^(es) m.
• Francès: virole ^(fr)

Peça d’un tac de billar

• Anglès: ferrule ^(en)
• Castellà: casquillo ^(es), virola ^(es)
• Francès: virole ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ro·lla (3)
• Anagrames: llavori, llavorí, Vallori

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• virolla. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.