tac

Potser volíeu: TAC

Català

tac m. ‎(plural tacs)

(billar) Bastó lleugerament cònic constituït per una o més peces fixades, que serveix per a impulsar les boles sobre una taula de billar.
(esports de pilota) Cadascuna de les petites peces cilíndriques de cautxú o alumini muntades a la sola d'una bota o una sabatilla, que serveixen per a augmentar l'adherència del calçat al camp de joc.
(hoquei sobre gel) Extrem superior de l'empunyadura d'un estic, constituït per una peça curta i ampla.
(pilota basca) Cadascuna de les peces de cotó o d'escuma de l'equip d'un jugador de mà que serveixen per a protegir-se els artells de les bases dels dits.
(pilota basca) Peça de fusta situada a l'extrem superior d'una cesta, que serveix per a encaixar-hi els dos extrems del cèrcol i les cinc costelles principals.
Cilindre de drap o estopa amb què s'espitjava la càrrega d'una arma de foc.
«D'una corda d'espart treia els tacs. Ara una ració de balins, cinc o sis; els perdigons grossos a granel, metralla fina, i al final un tac ben colpejat. Si l'escopeta no rebentava amb aquella indigestió de mort, era per misericòrdia.» (Vicente Blasco Ibáñez, Contes de la condemnada de Blasco Ibáñez: Contes valencians 2, Llibres de l'Encobert, 2017, pàgina 42)

Billar: bastó

Peça muntada a la sola d'una bota

Hoquei sobre gel: extrem superior de l'empunyadura d'un estic

Pilota basca: peça de l'equip d'un jugador de mà

Pilota basca: peça de fusta situada a l'extrem superior d'una cesta

Cilindre per a armes

tac

(balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tacar.