Potser volíeu: Vivó


Castellà
Modifica

AdjectiuModifica

vi·vo m. ‎(femení viva, plural masculí vivos, plural femení vivas)

  1. viu
    Creo, sin duda, que el cáncer está vivo y luchar contre él hace que le des muchas vueltas a la cabeza y aprendas grandes lecciones.[1] — Crec, certament, que el càncer és viu, i lluitar-hi et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons.[2]
  2. (esports de pilota) en joc

Compostos i expressionsModifica

VerbModifica

vi·vo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb vivir

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vivo
  1. Espinosa, Albert. El mundo amarillo, 2010. Grijalbo, 2008.
  2. Jolis Olivé, Anna (trad.). El món groc, 2011. Rosa dels Vents, 2008. ISBN 978-84-01-38755-5.


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈwiː.woː/
  • Etimologia: D'una forma antiga *gʷio, compartida amb el sànscrit जीवति ‎(jīvati, «vida»), el grec antic βίος ‎(bíos, «vida»), l'anglès quick ‎(«viu, espavilat»), i que procedeix del protoindoeuropeu *gʷeih₃w- («viure») del qual en deeriven termes com ζωή ‎(zōḗ, «vida»), ζῶ ‎(, «viure») en grec antic o жити ‎(žiti) en eslavònic, etc.

VerbModifica

vīvō ‎(1a present?), vīvis ‎(2a present), vīvere ‎(infinitiu), vīxī ‎(perfet), vīctum ‎(supí)

  1. viure, jo visc

SinònimsModifica

DerivatsModifica