vorellàrem

Potser volíeu: vorellarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.ɾəˈʎa.ɾəm/
	balear /vo.ɾəˈʎa.ɾəm/, /vu.ɾəˈʎa.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bo.ɾeˈʎa.ɾem/
	valencià /vo.ɾeˈʎa.ɾem/, /bo.ɾeˈʎa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

vorellàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de vorellar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb vorellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·re·llà·rem (4)