Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /t͡ʃe.mi.keˈɣes/
  • Rimes: -es

xemiquegués

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb xemicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] xemiqués, xemicàs o xemicara.