Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /t͡ʃe.mi.keˈɣe.sa/
  • Rimes: -esa

xemiqueguessa

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb xemicar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] xemiqués, xemicàs o xemicara.