xorc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʃɔrk/, occidental /ˈt͡ʃɔɾk/
• Rimes: -ɔɾk
• Etimologia: [1] Variant de eixorc, segle XV, probablement d'una base indoeuropea preromana *eksorko-, de orgh- ‎(«testicle»), cognat del grec antic ὄρχις ‎(órkhis, «orquídia, testicle»).
• Etimologia: [2] Del caló xor, del romaní ćor, del sànscrit चोर ‎(cora, «lladre»). Cognat del castellà chorizo.

Adjectiu

xorc m. ‎(femení xorca, plural masculí xorcs, plural femení xorques)

1. eixorc, estèril

Traduccions

 estèril — vegeu estèril

Nom

xorc m. ‎(plural xorcs, femení xorca)

1. (argot) lladre

   «Tots els xorcs que corrien per aquells barris coneixien perfectament les comunicacions dels terrats.» (Juli Vallmitjana, La xava, 1910)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB