xoriguer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃu.ɾiˈɣe/ⓘ
	balear /ʃo.ɾiˈɣe/, /ʃu.ɾiˈɣe/
Occidental:	nord-occidental /t͡ʃo.ɾiˈɣe/, valencià /t͡ʃo.ɾiˈɣeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí soricarius, de sorex ‎(«ratolí»), perquè l'ocell en caça, segle XV.

Nom

xoriguer m. ‎(plural xoriguers)

1. (ocells) Ocell de la família dels falcònids (Falco tinnunculus), de color marronós, que s'alimenta de petits mamífers i insectes grossos.
2. (peixos) Peix de la família dels perciformes (Dactylopterus volitans).

Sinònims

• [2] ase, dimoni, juliola voladora, marmota, oreneta, oreneta de mar, oroneta, peix volador, roncador, verat volador, volador, xoric, xoric volador
• [2] (arcaismes, localismes) barat volador, golondrina, soliguer, soriguer, xorich, xòrig, xuric, xurigué, xuriguer

Hiperònims

• peixos > dactiloptèrids

Traduccions

Falco tinnunculus

• Alemany: Turmfalke ^(de)
• Anglès: kestrel ^(en)
• Asturià: peñerina ^(ast)
• Castellà: cernícalo ^(es)
• Danès: tårnfalk ^(da)
• Eslovac: sokol myšiar ^(sk) m.
• Esperanto: turfalko ^(eo)
• Estonià: tuuletallaja ^(et)
• Feroès: grýtissmyril ^(fo) m.
• Francès: crécerelle ^(fr) f.
• Gallec: lagarteiro ^(gl) m.
• Gal·lès: cudyll coch ^(cy)
• Grec: βραχοκιρκίνεζο ^(el) n. ‎(vrakhokirkínezo)
• Grec antic: κέρχνη ^(grc) f. ‎(kérkhnē)
• Hongarès: vörös vércse ^(hu)
• Islandès: turnfálki ^(is)
• Neerlandès: torenvalk ^(nl) m.
• Polonès: pustułka ^(pl) f.
• Portuguès: peneireiro-vulgar ^(pt) m.
• Romanès: vindereu ^(ro) m.
• Rus: пустельга́ ^(ru) f. ‎(pustelgà)
• Suec: tornfalk ^(sv) c.
• Txec: poštolka obecná ^(cs) f.
• Való: cressale ^(wa) f.
• Vietnamita: chim cắt ^(vi)

Dactylopterus volitans

• Alemany: Flughahn ^(de)
• Anglès: flying gurnard ^(en)
• Castellà: alón ^(es), golondrina ^(es), golondrina de mar ^(es), pez volador ^(es)
• Francès: grondin volant ^(fr) m., poule de mer ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: xo·ri·guer (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC
• xoriguer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.