-et

Potser volíeu: et, ET

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈɛt/, balear /ˈət/, /ˈɛt/

Occidental: /ˈet/

• Etimologia: Del llatí -ittus.

Sufix

-et m. ‎(nominal, femení -eta)

1. Aplicat a substantius, indica un diminutiu, sovint amb connotació d'afecte.

   peu → peuet, armari → armariet, Joan → Joanet

2. Aplicat a adjectius, expressa intensitat o quantitat.

   gran → grandet, fresca → fresqueta

3. Aplicat a verbs, expressa l’acció i efecte.

   xiular → xiulet

Derivats

► Mots en català amb sufix -et

Relacionats

• (diminutiu): -ell, -im, -ol
• (acció, efecte): -ment, -ança, -ció, -atge

Traduccions

Traduccions: -et

• Castellà: -ito ^(es), -ico ^(es)

• Francès: -et ^(fr)

Sufix

-et m. ‎(adjectival, femení -eta)

1. Aplicat a adjectius, expressa intensitat o quantitat.

   gran → grandet, fresca → fresqueta

Relacionats

• (intensitat, quantitat): -ot, -às, -íssim

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC