-ons
Català
modifica
- Pronúncia(i): /ˈons/
- Etimologia: Plural de -ó, paral·lel al plural llatí -ōnēs usat en llatí vulgar de forma expressiva per a designar trets personals: de mandūcō («menjador») > mandūcōnēs («fartaner», literalment «menjadors»).
Sufix modifica
-ons
- Precedit de la preposició a o de, aplicat a noms o verbs forma adverbis indicadors d'una manera transitòria i no habitual.
- forma plural de -ó
Derivats modifica
Vegeu també modifica
- Xavier Rull Muruzàbal, «Sufixació: El sufix -ó(n) en construccions adverbials», Els substantius d’acció i efecte en català, Universitat Rovira i Virgili, ISBN 978-84-691-9863-6.