Català
Modifica

VerbModifica

manduco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manducar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈman.dʊ.koː/
  • Etimologia: Derivat de mandō ‎(«mastegar») o potser de la unió de manus i ducere.

VerbModifica

manducō ‎(1a present?), mandūcās ‎(2a present), mandūcāre ‎(infinitiu), mandūcāvī ‎(perfet), mandūcātum ‎(supí)

  1. mastegar, jo mastego
  2. devorar, jo devoro

DescendentsModifica