Resultats de la cerca

Potser volíeu: con- Pronúncia(i): /ˈkon/ Rimes: -on Etimologia: Del llatí cōnus, segle XIX, del grec antic κῶνος ‎(kônos). con m. ‎(plural cons) Poliedre...

Pronúncia(i): /ˈkan/ Rimes: -an Homòfons: cant, khan can Contracció entre el nom casa i l'article personal en que s'utilitza tan per referir-se a un habitatge...

Pronúncia(i): Rimes: -ent Homòfon: gen ‎(nord-occidental) Etimologia: Del llatí gens ‎(«tribu»), segle XII. gent f. ‎(normalment en singular, plural gents)...

Potser volíeu: -ir, ir-, IR, Ir Etimologia: Adverbi: del llatí hĕri. Verb: del llatí īre. ir ahir hir, ahir ir ‎(pronomial ir-se'n) anar anar Usat sobretot...

Potser volíeu: SEMPRE Pronúncia(i): oriental /ˈsem.pɾə/, occidental /ˈsem.pɾe/ Etimologia: Del llatí vulgar *sempere, del clàssic semper, segle XII. sempre...

Potser volíeu: pres., près, prés Pronúncia(i): Rimes: -ɛs Etimologia: Del llatí prehensus, segle XII. pres m. ‎(plural presos, femení presa) Presoner,...

Potser volíeu: ultim Pronúncia(i): /ˈuɫ.tim/ Etimologia: Del llatí ultimus, superlatiu de ulter ‎(«lluny»), segle XV. últim m. ‎(femení última, plural...

Etimologia: Del llatí hoc ‎(«això») amb el sentit afirmatiu adoptat en occità. hoc sí Hoc cert és: certament, és veritat. oc hoch Obres de referència:...

Pronúncia(i): /ˈpus/ Rimes: -us Etimologia: Nom: cultisme del llatí pūs, segle XIX. Etimologia: Adverbi: del llatí plūs, segle XIII. pus m. ‎(només en...

Potser volíeu: huí Pronúncia(i): valencià /ˈwi/ Rimes: -i Etimologia: Del llatí odie. hui (valencià) avui hui en dia - avui dia, actualment de hui a demà...

Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»). jus sota, davall dejús jussà Obres de referència: DCVB, Faraudo Pronúncia(i): /juːs/...

Pronúncia(i): oriental /əˈðɾɛt/, occidental /aˈðɾet/ Rimes: -ɛt Etimologia: Del prefix a- i dret, provinent del llatí ad dīrēctus, «amb rectitud, ben dirigit...

Potser volíeu: alen Pronúncia(i): oriental /əˈɫɛn/, occidental /aˈɫen/ Rimes: -ɛn alèn primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alenar...

acens (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de acensar Síl·labes: a·cens (2) Anagrames: acnes, ànecs, asenc, canes...

Etimologia: Variant de depuis per canvi de prefix de- per des-. despuis després despuys dempuis despuix, despuixes, despuixs despús Obres de referència:...

Pronúncia(i): oriental /dəsˈpus/, occidental /desˈpus/ Rimes: -us despús (usat només en modismes) després despús-demà despús-anit despús-ahir Síl·labes:...

neix tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de néixer (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu...

Potser volíeu: al·lens Etimologia: Variant de allèn. allens allà, més enllà alende, alèn, allèn acens Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL...

Pronúncia(i): Rimes: -ent Etimologia: De tinent amb pròtesi. atinent m. ‎(plural atinents) (penedesenc) forma alternativa de tinent ‎(«obstacle on s’enganxen...

Pronúncia(i): /ˈpujs/ Rimes: -ujs puis m. pl. forma plural de pui Síl·labes: 1 Anagrames: pius, supí puis puix, després Obres de referència: Faraudo, CIVAL...