Potser volíeu: atras, atrás

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈtɾas/, occidental /aˈtɾas/
  • Rimes: -as
  • Etimologia: Adverbi: del llatí ad trans, segle XIII. En alguns parlars és castellanisme o aragonesisme.
  • Etimologia: Nom: del castellà atraso, segle XVIII.

Adverbi

modifica

atràs

  1. (antic, tortosí, valencià septentrional, Aragó) endarrere

atràs m. ‎(plural atrassos)

  1. (castellanisme) endarreriment
    «Se troba Espanya en un atràs relativament més gran.» (Joan Rosselló de Son Forteza, Manyoc de fruyta mallorquina, 1903)
  2. (castellanisme, plural) endarreriments (deutes)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·tràs (2)
  • Anagrama: taràs

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí vulgar ad trans ‎(«a l'altra part»).

Adverbi

modifica

atràs

  1. endarrere
    «Que en aquel conseyl jurassen tots sobre los sants Evangelis e la crou de Déu que, a l' entrar de Maylorques, quant s' envahiria, negun rich hom ni cavaller ni hom de peu, que negú no tornàs atràs (Jaume I, Llibre dels fets, segle XIII)

Variants

modifica

Vegeu també

modifica